55a DIADA DELS ANTICS ALUMNES DE L'ESCOLA PIA DE SARRIÀ

El proper dijous 24 de novembre de 2005 celebrarem la festa dels Antics Alumnes. Hi retrem un calorós homenatge a una estimadíssima gran persona dedicada al servei de l'Escola Pia: el Rvd. P. Adolf García- Durán de Lara, que està a Itàlia.

També fem una crida molt important als Antics Alumnes que celebren la seva Promoció d'Or o la seva Promoció d'Argent, que són les deIs anys 1955 i 1980. L'Associació resta a la vostra disposició per tal que localitzeu els vostres companys. No creguis que els teus amics hi aniran pel sol fet d'estar cridats; truca'ls, convoca'ls, i, sobretot, gaudiu de la vetllada. Quant temps fa que no us veieu? Anima't i així podrem ser- hi tots.

El programa d'activitats és el seguent:

20,15 hores: Missa pels companys i mestres difunts en aquest darrer any, a la Capella del Col·legi.

21,00 hores: Homenatge al Rvd. P. AdolfGarcía-Durán al Saló d'Actes. Explicació d'anècdotes i vivències a l'Escola. 22,00 hores: Sopar de Germanor als menjadors de l'Escola.

Preu del sopar:

- Socis i un acompanyant que facin la reserva bancària dins el termini establert, abans del dimarts 22 inclas: 15 €.

- Preu jove: 5 darreres promocions, des de l'any 2000 en endavant, que facin la reserva bancària abans del dimarts 22: 15€.

- No socis que facin la reserva bancària abans de dimarts 22: 18 €.

- Pagament entrada al menjador (tothom): 21 €.

Comptes corrents per fer efectives les reserves:

LaCaixa: 2100-3642-19-2200035805

Caixa de Catalunya: 2013-0066-27-0200261463

Banco Popular: 0075-0002-25-0604386486

Us demanem, si us plau, feu les reserves bancàries abans del dimarts 22, enlloc d'esperar a abonar-ho a la porta del menjador. El funcionament de la cuina ha canviat (ara ha gestiona una empresa de catering) i ens podem quedar curts de menús contractats amb antelació (com ens va succeir l'any passat).

PINCELADAS PARA UN RETRATO DEL PADRE ADOLFO

Es una tarea fácil y a la vez difícil glosar en un papel lo que para mí y para muchas generaciones de alumnos de la Escuela Pía ha sido y es el Padre Adolfo García Durán. Es una labor sencilla por cuanto son tantas las vivencias, los recuerdos y los motivos de agradecimiento que fácilmente se llenarían libros, pero es complicado resumirlos en un folio y, sobre todo, es difícil porque en estos casos cuesta plasmar los sentimientos y las vivencias en un escrito. Sirvan pues, estas líneas a modo de pinceladas del retrato del Padre Adolfo.

El primer recuerdo que conservo de él es su cara redonda y sonriente contando uno de sus chistes. Sus clases de religión empezaban siempre con una oración y seguidamente nos explicaba un chiste. Cada semana uno distinto. Siempre me he preguntado de dónde sacaría tal repertorio. ¡Qué decir de sus clases!. Eran amenas y divertidas y sabía explicar de forma sencilla y comprensible cualquier materia por complicada que fuera.

También lo recuerdo en "Nova Llar", en las convivencias en Alella y en Arenys de Mar. Siempre me he preguntado de dónde sacaba el tiempo para preparar tantas cosas y hacerla todo bien.

Guardo en especial un grato recuerdo de las sesiones de "Nova Llar". En aquellas sesiones semanales recibí una gran formación humana y religiosa. Si tuviera que destacar algunos aspectos resaltaría dos de ellos. Uno en el ámbito religioso, la devoción y confianza en la Virgen María. El otro de carácter, ser responsable y tener cada uno su propia personalidad, sin dejarse llevar por modas y, si es preciso, ir contracorriente.

El Padre Adolfo siempre ha tenido una expresión bonachona y de felicidad. Se notaba que disfrutaba con los niños y adolescentes. Creo que ha disfrutado muchísimo en su vocación sacerdotal y en su vocación de profesor. Y el secreto de este goce se halla en su amor a los niños. El es un buen ejemplo -para mí el mejor- de un escolapio. Ha seguido y sigue el ideal escolapio en cada momento de su vida.

¿Quién no recuerda sus diapositivas sobre la vida de San José de Calasanz? ¿Quién no le recuerda hablando apasionadamente de la Sábana Santa? ¿Quién no recuerda sus reportajes sobre la Historia del Colegio? ¿Quién no se acuerda de la "operación antibache"? ¿Quién no lo recuerda explicando las increíbles vivencias de un escolapio apodado "Chinchachoma"?

También he tenido la suerte de mantener viva su amistad en la Asociación de Antiguos Alumnos. El ha sido y es el alma de la Asociación. Era él quien redactaba la revista de los antiguos alumnos (incluyendo siempre un chiste). Era él quien velaba que ningún profesor ni escolapio que se jubilase no recibiese el merecido homenaje de los antiguos alumnos en el Día del Antiguo Alumno.

El Padre Adolfo además ha sido fiel al lema escolapio de la disponibilidad y la obediencia. Siempre ha estado preparado para servir a la Escuela Pía, allá donde le han dicho que lo necesitaban. Primero en Italia, después en los colegios de Sarriá, de Vilanova y la Geltrú, de San Antón, y otros muchos en los que ha estado, y ahora nuevamente en Roma. Siempre al servicio de la Escuela Pía, cuidando no sólo de sus alumnos, sino incluso de los padres escolapios enfermos.

Son éstas unas simples y rápidas pinceladas que no pueden dibujar la persona del Padre Adolfo. Muchas anécdotas, muchas vivencias, muchos motivos de gratitud quedan en el tintero. Faltan tinta y papel para escribirlas. Por ello, cuando las palabras fallan, sólo podemos decir "GRACIAS PADRE ADOLFO, GRACIAS."

Joan-Maria Radua Hostench
Promoción de 1985

DIADA DELS ANTICS ALUMNES 2003

Entranyable és com podríem adjectivar el Día de l'Antic Alumne 2003, en el qual vàrem retre homenatge d'agraïment a un gran mestre, el Sr. Salvador Feliu.

La Díada va comengar, com ha estat sempre de forma habitual, amb una Missa en record deIs companys que "han marxat" al llarg del darrer any. La Missa fou oficiada pel Rvd. P. Boguña, doncs el nostre consiliari, Rvd. P. AdolfGarcía-Durán és a Roma, com ja comentàvem al darrer Estamos.

Després tingué lloc l'acte d'homenatge al Sr. Salvador Feliu. En primer lloc es va presentar la nostra web, que acabava de veure la llum poc temps enrere coincidint amb la presentació del Día de l'Antic Alumne. El Tresorer, Sr. Josep Romagosa, va comentar les dificultats viscudes alhora de dissenyar la mateixa, on es buscava un clar objectiu: que fos un lloc de retrobament entre els antics alumnes; a banda de poder comunicar notícies, activitats futures, etc .. El President, el Sr. Robert Ortega, va agrair al Sr. Feliu totes les facilitats i col·laboració que ens va brindar per la preparació de la Diada.

L'hora de temps que el programa de la Diada donava a l'acte d'homenatge es va quedar curta davant el parlament del Sr. Feliu explicant com fou la seva experiència com educador, com érem els estudiants i com hem anat evolucionant al llarg del temps. Va explicar un munt de vivències personals, des d'organitzar recollides de tapes de iogurt per aconseguir material esportiu per l'Escola, fins a un equip d'estudiants que emulant les millors pel·lícules d'acció es colaven a la Sala de Professors per copiar exàmens i que el van tenir en "jaque" durant una temporada.

Després els companys que assistiren van poder comentar més experiències. Es notava en tots els que van explicar la seva anècdota una mirada d'emoció pel retrobament amb el mestre en un clar sentiment d'admiració personal. Sabem que l'acte no fou prou multitudinari, no vàrem arribar al centenar de persones; perà un acte d'agraiment, tant sentit com el nostre, no es mesura per la quantitat, sinó per la qualitat: i pel que es va dir i com es va dir, aquesta qualitat fou molt alta.

A continuació vàrem retornar, als menjadors de l'Escola. Sempre és divertit retornar-hi. El sopar, com sempre!, tothom va xerrar molt, es van rememorar velles experiències i es va treure la pols a un munt d'anècdotes.

I és que l'única cosa que ha canviat és l'edat, però nosaltres, seguim sent els mateixos!

DIADA DELS ANTICS ALUMNES 2004

El poder d'Internet és inescrutable! Si la convocatòria de la Diada del 2003, que fou a través del nostre butlletí EStamos, no va tindre gaire "quorum", la convocatòria de la Diada 2004 fou a través del web i a través d'e­mails que van viatjar pels PC de molts antics alumnes, aconseguint una assistència molt, però que molt envejable.

L'atapeït programa d'actes començava amb una Missa pel record dels antics alumnes que, al llarg d'aquest any, ens havien deixat i molt especialment el record del Professor Fanlo, que no feia ni una setmana, que ja no estava entre nosaltres. La Missa fou oficiada pel Rvd P. Sebastià Calzada, que ha estat professor de religió en la nostra etapa d'alumnes de B.U.P.

A continuació, en el Saló d'Actes, varem retre un simpàtic acte d'homenatge a una de les persones més conegudes de l'Escola per la seva ubicació estratègica: el recepcionista de les tardes Sr. Ramón Rodríguez, que es va jubilar aquell mateix any.

D'anecdotes en Ramon en tenia un munt, i encara que no ha sembli, ens coneixia a tots. Va pujar gent a explicar moments viscuts a la porteria de l'Escola, i en Ramon va poder parlar de com ha anat evolucionant els alumnes i els pares deIs alumnes des que va començar fins als nostres dies, des del punt de vista d'una persona que veu passar molta gent per davant seu a diari.

En Ramon fou acompanyat per una nodrida representació de la seva família, que el va recolzar, en aquell dia de calorós homenatge per dir-li gràcies per haver vetllat per nosaltres des de la distància i l'anonimat.

Al menjador es va afegir un nombrós grup que va arribar més tard, posant una bona nota d'assistència a aquesta diada. La convocatòria a través d'Internet entre els propis companys fou un èxit i això va provocar que ens quedéssim curts de menús contractats, encara que l'empresa de càtering ho va solucionar ràpida i eficaçment, amb improvisació.

Al final del sopar, els antics alumnes que ha van desitjar van tenir la paraula. Hi havia molt bon humor després del retrobament entre companys; en Ramon va tornar a agraïr a tothom la seva assistència i recolzament, doncs va marxar amb el reconeixement dels alumnes per una tasca ben portada.

Ánim Ramon, que ara et toca gaudir de la vida acompanyat per la teva dona i filles.

BENVINGUDA PROMOCIÓ 2004

El passat dimecres 26 de maig s'ha celebrat l'acte de benvinguda com antics alumnes a la promoció del 2004.

L'acte va comptar amb les presentacions dels 4 millors treballs acadèmics del curs i els parlaments del Director, Sr. Miquel Garcia, el Coordinador, Sr. Josep Maria Arbusí, el nostre President, Sr. Robert Ortega, entre d'altres.

Els nous antics alumnes han lluït els seus millors vestits en contra del que alguns havien fet al llarg del curs, en opinió del Sr. Director. En l'acte s'han lliurat les orles, la banda i el pin-insignia d'antic alumne; també se'ls lliurarà (a l'entrega de les notes) una carta de benvinguda amb el seu codi d'usuari i clau d'accés a la part privada i protegida de la web, a fi i efecte de no perdre mai més el contacte personal que han començat a l'Escola.

L'acte ha prosseguit amb un sopar als menjadors del Col·legi i ha continuat de nit, que per alguns s'ha fet relativament curta.

Benvinguts!

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2004

El passat dimarts 11 de maig es va celebrar l'Assemblea General Ordinària de l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Pia de Sarrià al mateix Col·legi.

A grans trets es van presentar els comptes de l'Associació del 2003, el pressupost del 2004, la memòria d'activitats del 2003, les accions a Internet que hem anat duent a terme en els darrers temps, pel que fa a les quotes socials es va pactar que l'import de les mateixes s'augmentaria en funció del IPC de cada any, i no es va variar l'actual composició de la Junta Directiva, que segueix com estava.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2005

El dimarts 7 de juny va tenir lloc l'Assemblea General Extraordinària on es va aprovar els Estatuts Socials d'aquesta Associació.

ESCUELAS PIAS DE SARRIÀ - SAN IGNACIO

Hace un año tuvo lugar un emotivo partido de fútbol en las instalaciones del FC Barcelona. En él nos enfrentábamos un equipo de antiguos alumnos de las Escuelas Pías de Sarria y de San Ignacio.

A parte de volvernos a ver, se trataba de rememorar la final de un trofeo futbolístico que se disputó hace 26 años. En aquella final se impusieron los Jesuitas por un ajustada 2-1. El año pasado el resultada fue de 2-2. Así que el próximo partido que se disputará, por la misma regla de tres, debemos ganarlo los Escolapios.

A parte del resultada, fue una ocasión única para reencontrar a viejos amigos y compañeros. Hubo mucho quórum, puesto que asistimos a participar 18 antiguos alumnos de una plantilla de 22, que éramos hace 26 años. Sólo fallaran 4 y el entrenador. Igualmente, por parte de los antiguos alumnos jesuitas asistieron 16 jugadores. Lo dicho, un éxito, que bien mereció luego una cena conjunta para cerrar la velada.

Me gustaría que si algún compañero quiere hacer algún partido de fútbol nos lo diga pues me ofrezco para coordinarlo.

José Ignacio Condeminas Elizalde

IN MEMORIAM DEL SR. RAMÓN MAÑÉ. PROFESOR DEL REAL COLEGIO DE LOS ESCOLAPIOS DE SARRIÁ. BARCELONA.

El pasado día 30 de julio, cuando la mayoría de la gente empezaba sus vacaciones, el Sr. Ramón Mañé Montserrat, fallecía en Barcelona, a los 79 años de edad, después de una larga vida dedicada a la docencia.

El Sr. Ramón Mañé fue durante muchos años profesor de 2º grado del Real Colegio de los Padres Escolapios de Sarriá y por sus manos pasaron gran cantidad de ex - alumnos que después han destacado en todos los campos profesionales. A su viuda, María, le he pedido permiso para escribir una pequeña reseña del Sr. Mañó pues me veía en la obligación de hacerlo.

Fue durante el Curso Escolar 56-57 que mis padres decidieron mandarme a estudiar a los Escolapios de Sarriá, donde ya había estudiado tanto mi padre, el Dr. Andrés Clarós, como mis primos Antonio y Pedro Doménech Clarós. Así fue que con esta tradición familiar no había otra elección.

En aquel primer año me asignaron a la clase de 1° a cargo del Hno. Ángel Mitjavila i Montleón, hombre caracterizado por el concepto de "La letra con sangre entra". Válgase decir que en aquella época, esto era lo predominante en muchas de las instituciones docentes. Aquellos ex-alumnos que lo conocisteis ya sabéis de lo que estoy hablando. La verdad es que yo no tengo ningún trauma de aquel primer año de los Escolapios, quizás porqué nunca recibí castigo alguno de su parte.

Al año siguiente, en el 2º curso de básica, tuvimos como profesor al Sr. Mañé. De constitución fuerte, no muy alto, moreno y con bigote. Para aquellos alumnos procedentes del Hno. Ángel, nos daba la sensación de que íbamos a tener un curso más tranquilo y menos estresante. La verdad es que fue diferente del precedente por varias razones. Entre ellas por haber sido ya "domesticados" por el Hno. Ángel, por ser más mayores y por la gran personalidad del Sr. Mañé.

Recuerdo aquella aula de 2º como una sala grande con pupitres de madera individuales, una tarima sobre la que había la mesa del profesor y una gran pizarra negra a su lado. La clase era muy soleada y por el fondo se accedía al aula de los de 1er curso en donde el Hno. Ángel "educaba a sus pupilos". A veces se interrumpía la clase por qué los alumnos de 1° abandonaban su clase cruzando nuestra aula o porqué alguno de los párvulos de primero eran expulsados por el Hno. Ángel y aparecía en nuestra clase. (Pobrecitos muy despistados, rojos de cara o llorando). Cosa que servía para darnos a nosotros un pequeño suspiro.

El Sr. Mañé era un buen docente y esto hacía que los alumnos aplicados no tuvieran problema alguno. Sinceramente yo le cogí mucho cariño. Para mí fue una buena persona y un buen mentor. Recuerdo que a mitad de curso el Sr. Mañé se puso enfermo y un día nos anunciaron que estaría unos meses ausente. Personalmente lo sentí muchísimo y me llegó a apenar, pues temía por su vida. Gracias a Dios, al cabo de un tiempo se recuperó y volvió a regentar la clase.

El día de su reincorporación fue una gran fiesta para todos nosotros, pero también empezar un período más intenso de trabajo, ya que el sustituto, que no recuerdo quien fue, no nos exigió ni enseñó gran cosa, por lo que ante la proximidad del mes de junio no quedaba más opción que trabajar intensamente. Sus dotes docentes hicieron que el curso lo salvásemos todos y que el año siguiente los alumnos pasasen a 3º A, con el Sr. Reñe. Sin embargo para mí, que me las prometía muy felices, no podía imaginarme cuales serían mis vacaciones ya que el Sr. Mañé habló con mi padre y le dijo que dada mi puntuación sería bueno que yo fuese directamente a 3° B (Ingreso) saltándome un curso y así poder acceder al bachillerato un año antes de lo previsto.

Y así, sin entender nada y después de haber sacado las mejores notas de la clase me ví aquel verano con clases particulares tres veces en semana con el Sr. Mañé en la biblioteca de la que entonces era la Clínica de mi padre. Eso significaba que yo debía interrumpir mis vacaciones y acompañar a mi padre del lugar de veraneo a Barcelona a días alternos.

Mi padre me había prometido una bicicleta que yo ya había seleccionado de los catálogos de la marca Sanromá (cuyo nieto era nuestro compañero, Rafael Domeque Sanromá, ya fallecido).

Poco tardé en comprender que el Sr. Mañé lo que quería era que yo aprendiera rápido y mucho, lo que con este curso extra, hecho en verano, me destaquè de mi grupo inicial de los Escolapios de Sarriá y esto me permitiría ser médico a los 22 años en Barcelona.

Ramón Mañè me trató siempre como un adulto, me ayudó a entender que los primeros años de la vida escolar forman al niño. Me enseñó a estudiar, y esto me ha servido para el resto de mi vida escolar y de mis años universitarios.

Hubo un gran paréntesis de tlempo en nuestras vidas al terminar mis estudios escolares en Sarriá. Ocasionalmente le veía ya que dos hermanos míos seguían en los Escolapios. El último encuentro fue cuando acudió a visitarse a Clínica Clarós en Barcelona, y donde tuve la ocasión de tratarle médicamente. Vino acompañado de María, su esposa, y pude apreciar que para él, era un orgullo ver a su alumna casi cincuenta años más tarde, regentando nuestra Clínica Otorrinolaringológica. Me preguntó por mis éxitos profesionales, que parecía estar al corriente y se alegraba de todo lo que yo había alcanzado. Estaba tan contenlo que estoy seguro que no necesitó ni tomó ningún medicamento prescrito. Se curó al verme, se reconfortó y se enorgulleció de ver mi evolución profesional. El sabía que parte del éxito era de él.

Ramón Mañé nos ha dado una lección. Supo valorar a aquellos niños de 7-8 años que él educaba y que años más tarde serían médicos, abogados, economistas, arquitectos, profesores y muchas otras cosas. Nosotros sus "ex" también hemos sabido valorar a este tallador de diamantes brutos. Creo que ya no quedan profesores de nuestra promoción.

Querido Sr. Mañé, enterrado en tu querido Llorenç del Penedes, seguro que seguirás orgulloso de ver nuestra evolución. Descansa en paz y sigue preocupándote de todos nosotros, tus ex-alumnos desde el cielo.

Con toda mi afecto y gratitud por lo que hiciste.

Dr. Pedro Clarós
Clínica Clarós. Barcelona.
Promoción 1966

TROBADA ANUAL DE LA PROMOCIÓ 1992

El passat 12 de juny, per segon any consecutiu, ens varem trobar més de 40 antics alumnes de la promoció de 1992. És curiós com, després de tants anys, fan falta només uns segons per recuperar aquella proximitat que durant molt de temps varem compartir. Ens trobem més prims (pocs), més grassos (molts). amb menys cabell o més blanc i algunes venen amb una panxa que conté algun potencial futur alumne de l'Escola Pia...! És obvi que el temps vola ja fa 12 anys que varem acabar COU!-, però el sopar (i el post-sopar...) recorden el vells - i bells- temps....

Ara confiem en tornar-nos a veure l'any vinent, esperant retrobar-nos també amb més gent amb qui aquests dos anys no hem estat capaços de contactar. Per això, estem segurs que la pàgina web de l'Associació serà una eina de gran utilitat. Ja sabeu: actualitzeu les vostres dades a www.aaaepsarria.net i ens veiem el juny del 2005!!!

Carles Rivera
Promoció 1992

LLIBRE SOBRE L'ESCOLA PIA DE SARRIÀ

El company Alberto Duffo de la promoció 1958 està elaborant un llibre de com fou la seva experiència personal quan estudiava en l'internat a l'Escola Pia de Sarrià.

Ens ha demanat sol·licitar a la resta de companys si li podeu fer arribar vivències i anècdotes de quan éreu estudiants.

El seu mail és alberloduffo@trimagen.com

CRIDA ALS COMPANYS DE LA PROMOCIÓ DE 1951

Companys de la promoció de 1951... amics ... col·legues ...

Amb retràs (per haver canviat de domicili fa anys) vaig rebre la carta del president de l'associació fent-nos saber la creació de la pagina web i base de dades que ens pot permetre restablir contactes perduts en moltes ocasions fa cinquanta tres anys.

En arribant a la nostra edat, que no ens podem amagar per raons obvies, pot ser que ja superades vanitats i vergonyes, podríem parlar del que ha estat la nostra vida amb perspectiva.

No pretenc que fem públiques intimitats, però si que puguem retrobar el diàleg amb aquells amics amb qui havíem compartit confidències al llarg de tants anys. El correu electrònic es una eina magnífica.

He quedat sorprès que solament el "pater" Alfons hagi facilitat el seu e-mail i telèfon. Poder el imprudent soc jo al fer-ho. Però tinc l'esperança de que algú més desbloquejarà i actualitzarà les seves dades per facilitar els contactes entre naltros.

Si algú te llistats de l'època, caldria que els fes arribar a l'associació dons crec que la llista no és correcta. Trobo que manquen noms.

A tots vosaltres una forta abraçada. Estaré a l'aguait del moviment de les vostres dades per futurs contactes.

Victorino Pitarch
Promoció 1951

UN LLOC DE RETROBAMENT

Al crear la www.aaaepsarria.net buscàvem un lema, i aquest, naturalment va venir sol: "cerca i contacta amb antics companys". Aquest esperit compleix el segon any de vida.

Seria un bon moment per analitzar-ne detalls estadístics de tota mena, però aquestes dades ja les hem anat comunicant a la secció notícies de la pròpia web. Ara, és el moment de seguir explicant-vos què representa la web, perquè la hem creat, què pretenem, quin us li podem donar i quins avantatges ens proporciona.

La web permet bàsicament, comunicar-nos. l l'hem creat perquè la cerca d'un company i posterior localització sigui la més ràpida, moderna, còmode i completament voluntària. Cada company escull si vol, o no, ser localitzable per tots els antics alumnes, únicament pel seus companys, o per ningú. l el sistema permet escollir també quines dades es faciliten i quines dades queden reservades: adreça, e-mail, telèfon.

Llavors és interessant per a tothom doncs el grau de interactivitat dependrà que hom vulgui tenir amb la resta dels companys de promoció o amb tots els companys antics alumnes un cert lligam, on es pot escollir el canal de comunicació.

Proveu-ho! Descobrireu que cercar i contactar amb antics companys mai ha estat tan fàcil!

Us hi esperem!

SEGURETAT A LA WEB

Des del 18 de maig DE 2004 la pàgina web de l'Associació està certificada per Thawte Server CA. Això suposa que la transmissió de les dades es fa de forma xifrada amb el sistema de seguretat SSL de 128 bits.

CENS D'ANTICS ALUMNES

Gràcies a la incorporació de la promoció 2005 la base de dades de l'Associació té exactament 6.088 antics alumnes censats.

5.205 la seva adreça és correcte, un 85,5%. Ens heu facilitat l'adreça d'e-mail 367 companys, un 7,05% dels 5.205 antics alumnes localitzables.

ESTADÍSTIQUES DE VISITES A LA WEB

Amb aquest quadre reflectim les voslres visites a la web a cada mes des que es va posar en marxa el mes de Novembre de 2003.

NOTÍCIES

- FRANCESC D'ASSIS SALES I CODERCH
El meu marit, Francesc d'Assís Sales i Coderch, de la promoció 1947, ja fa vuit anys que és mort. La notícia va sortir a tots els diaris, amb alguns articles, ja que era escriptor, però potser vosaltres no us en vareu assabentar. Us prego que ho feu saber als seus companys i que l'esborreu de la llista.

Eulàlia Sariola i Mayol

- COMPAÑEROS DE LA PROMOCIÓN 1965
Francisco José Garriga Marrodan, de la promocion del 1965, quiero informaros que Antonio Ubac, Ricardo Riera-Prats, Jaime Boque, ... y mi hermano Jorge Garriga Marrodan, han fallecido.

- RAMON PAGES I SECALL
De la promoció de 1961 va morir el 19 d'Agost de 2004

- LUlS VlLACLARA MIR
Por el presente os quería comunicar la muerte de nuestro querido padre Luís Vilaclara Mir el pasado 6 de junio de 1999.

Luís Vilaclara Pont, de la promoción de 1979

- MARCELlNO CREMADES DURAN
Carlos Cremades Estrada, antic alumne de la promoció de 1978, ens comunica que el seu pare, antic alumne de la promoció de 1947, va morir el juliol de 2002.

- ENRIC LÓPEZ LOSADA
Enric López, antic alumne de la promoció 2003, ens comunica que el seu pare, antic alumne de la promoció de 1962, va morir el dia 23 de Gener de 2003.

- JOSÉ LUÍS MAGRÉ TAPIA
José Luís Magré Tapia de la promoció de 1979 va morir la setmana passada per causes naturals a la edat de 41 anys.

- RAIMUNDO TORRES PUJOL
Victorino Pitarch Sirvent ens comunica que fent recerca dels seus companys de la promoció de 1951, ha sabut que Raimundo Torres Pujol va morir la primera setmana de juny de 2004.

- TIRSO MALDONADO LlZARRAGA
El nostre company de la promoció de 1962, Joan Ferre Nater, ens ha informat de la trista noticia del traspàs de Tirso Maldonado Lizarraga fa aproximadament quatre o cinc anys enrere.

- PROFESSOR JOSEP RAMON FANLO
La Direcció de l'Escola Pia ens acaba de notificar la mort del Professor Sr. Josep Ramon Fanlo aquest matí (25 de novembre de 2004).

Des de l'Associació lamentem aquesta trista notícia, doncs fou professor i tutor de molts dels actuals membres de la Junta Directiva. El recordarem amb molta enyorança i estimació.

Demà, divendres 26 de novembre de 2004, tindrà lloc al Tanatori de les Corts a les 16:30 hores el Funeral pel seu etern descans.

- PROFESSOR JOSEP RAMON FANLO
El Dr´Pedro Clarós ens informa que el passat 30 de juny de 2005 va morir el Professor Sr. Ramón Mañé, qui va dedicar gairebé tota la seva vida a educar i estimar als, ara, antics alumnes de l'Escola Pia de Sarrià. Descansi en pau Professor!