El Senyor digué a Josep:
"Pren Maria com a esposa.
Tu posaràs el nom al fill
que ella tindrà pel poder de l'Esperit Sant.
Posa-li el nom de Jesús,
perquè ell salvarà tothom dels seus pecats."

BON NADAL!

L'Associació d'Antics Alumnes té el plaer de convidar-vos al "tradicional" Ressopó Nadalenc, que tindrà lloc després de la Missa del Gall al passadís lateral de l'esquerra de l'Església. Podeu assistir-hi amb tota la família.

EDITORAL.  ¡CATORCE BEATOS ESCOLAPIOS!

La Escuela Pía está viviendo unos días gloriosos: la Iglesia acaba de declarar Beatos a catorce de sus hijos; a saber: al P.Pedro Casani (italiano); y a trece mártires de la persecución religiosa de España victimados en el año 1936. De hecho los escolapios asesinados fueron más de doscientos; de ellos se abrió proceso eclesiástico tan solo de cuatro catalanes, cinco aragoneses, un castellano y tres valencianos, que se invocarán así: P.Dionisio Peralta y sus doce compañeros. Con razón, pues el P.Dionisio fue el primero en ser martirizado en la noche del 25 de julio, fiesta de Santiago, en la plaza de Monzón. He ahí los nombres de los doce restantes:

- de Aragón:
P.Manuel Segura López (1881-1936).
P.Faustino Oteiza Segura (1890-1936).
H.David Carlos Marañón (1907-1936).
H.Florentín Felipe Naya (1856-1936).

- de Cataluña:
P.Enric Canadell i Quintana (1890-1936).
P.Ignasi Casanovas i Perramon (1893-1936).
P.Francesc Carceller i Galindo (1901-1936).
P.Matías Cardona Meseguer (1902-1935).

- de Castilla:
P.Alfredo Parte Sáiz (1899-1936).

- de Valencia:
P.Carlos Navarro Miquel (1911-1936).
P.José Ferrer Esteve (1904-1936).
P.Juan Agramunt Riera (1907-1936).

Adviértase que en el decreto apostólico de beatificación de los trece, fechado el 15 de diciembre de 1994, se hace constar que "fueron muchos más los escolapios victimados" por los enemigos de Dios, pues se les consideraba peculiarmente peligrosos, pues además de ser religiosos eran educadores cristianos. A todos ellos venera la Orden de las Escuelas Pías y el pueblo de Dios. De todos ellos se hará especial mención en el gran Martirologio del siglo XX, deseado por su Santidad Juan Pablo II, que ya está en marcha y en el que tenemos el honor de colaborar, habiéndonos encargado la redacción del currículum de cada uno de los nuestros. La Iglesia del siglo XX ha sido Iglesia de mártires como la de los primeros siglos del cristianismo. Con ello se evidencia que el Espíritu Santo sigue vivificando y purificando con la sangre martirial la Obra de Cristo.

La glorificación de los catorce Beatos escolapios, se realizó, como es sabido, en Roma el 12 de Octubre del presente año. Quien esto escribe tuvo gozo inmenso de poder participar gracias a la insistente invitación del Padre General de la Orden, quien con el Postulador de las Causas, P.Rupert, nos honró con significativos detalles por los trabajos realizados años atrás en favor de las mismas; que detalles no pequeños fueron elegimos para la entrega de las reliquias a Su Santidad en la espléndida celebración de la Plaza de San Pedro y facilitarnos el acceso personal al Pontífice en la audiencia general del día siguiente.

Festejos fervorosos y espléndidos también fueron las concelebraciones habidas en la basílica de San Andrés de la Valle y en la iglesia de Santa María de Campitelli.

Días más tarde se rindió tributo de pleitesía en Luca a su hijo ilustre el Beato Pedro Casani, presidiendo el acto el Arzobispo local S.E.Mons.Bruno Tommasi en la iglesia de Santa María de Corteorlandini, donde el nuevo Beato había empezado a dar sus primeros pasos para escalar el monte de la perfección religiosa.

Finalmente el día diez del mismo mes, por la tarde, celebróse en Roma una solemne Eucaristía por el Consejo de Superiores Mayores de la Orden, que honró al Beato Casani y depositó la sencilla urna con sus restos mortales en el altar de San Pantaleón. Todos los años se celebrará su fiesta el 16 de octubre; la de los trece mártires el 22 de setiembre .

En Roma tuvimos el gozo de saludar al P.Inocente Parte hermano del Beato Alfredo; y a la hermana del Beato Matías Cardona, que acudió en su silla de ruedas. Entre los escolapios y peregrinos se respiraba aquellos días una atmósfera de fervor y entusiasta alegría, que caracterizó el grandioso encuentro de la familia calasancia, venida de los más variados puntos geográficos de Europa, América y Africa sin que faltara Asia con sus representaciones de la India, Filipinas y Japón, ni sendas representaciones de las Congregaciones religiosas afines. Esperemos confiadamente que todo ello se traduzca en frutos de santificación dentro y fuera de la Escuela Pía.

Sch.P.Claudio Vila Pala

VIDA ASSOCIATIVA

Com cada any, un centenar d'antics companys ens vàrem reunir el passat penúltim dijous del mes d'octubre per celebrar la Diada de l'Antic Alumne de 1995. Tal i com és tradició, es va aprofitar la festa per retre homenatge a alguna persona estimada de tots nosaltres. Enguany, i tal com va exposar el P.Adolfo Garcia-Duran, el nostre senzill homenatge va estar dedicat als Cent Anys en que la Comunitat Escolàpia de Sarrià ha anat educant, ensenyant i estimant en la Pietat i Lletres del nostre Fundador.

La vetllada va començar amb la celebració de la Santa Missa en memòria dels companys, mestres i escolapis que no van poder celebrar el Centenari de l'Escola. Amb l'especial participació de l'antiga alumna Laura Rosell Feliu de la promoció de 1984, que va cantar L'Ave Maria de Schubert i El Cant dels Ocells.

Seguidament, a la Sala d'Actes de l'Escola, el Rvd.P.Adolfo Garcia-Duran, Consiliari de la nostra Associació, va explicar el perquè del nostre homenatge a la Comunitat Escolàpia Sarrianenca, tot destacant la seva generosa tasca al llarg de tots aquests anys per fer homes i dones de veritat, seguint sempre el mestratge en Pietat i Lletres de Sant Josep de Calassanç.

Després de les seves paraules d'agraïment en nom de tots els antics alumnes, i després de l'actuació de guitarra i piano dels germans Juan Pedro i Pablo Villanueva Holm-Nielsen (promocions de 1986 i 1988, respectivament) es va procedir a l'entrega d'una fotocomposició d'un quadre del pintor Segrelles al Rvd.P.Ramon Melé, com a rector de la Comunitat Escolàpia, que deia així: "Els antics alumnes de l'Escola Pia de Sarrià a la Comunitat Escolàpia en agraïment per l'educació rebuda en "Pietat i Lletres"".

També es van lliurar dos records d'homenatge i agraïment, un al nostre amic i antic President de l'Associació que resava: "Els antics alumnes de l'Escola Pia de Sarrià al Sr.Llurs Antoni de Olano Rifé en agraïment als serveis prestats com a President d'aquesta Associació". L'altre fou pel Sr.Joan-Francesc Soler, Director de l'Escola, per l'especial atenció que ha tingut envers els antics alumnes des de que ocupa el càrrec i durant les festes del Centenari: "Els antics alumnes de l'Escola Pia de Sarrià al Sr.Joan-Francesc Soler i Piera en agraïment per la seva dedicació en la celebració del Centenari".

La festa es va cloure amb un Sopar de Germanor en els menjadors de l'Escola, on vàrem poder sentir les paraules de dos benvolguts escolapis, el Rvd.P.Elies Ferreres i el Rvd.P.Alejandro Garcia-Duran, que ens va parlar de la seva experiència, cuidant i atenent les necessitats dels nens del carrer de Mèxic, mostrant-nos que la llavor que va rebre a Sarrià en la seva infància, ell l'ha trasplantat en el cor dels més necessitats a l'altra banda de l'Atlàntic.

Aprofitant l'assitència del Rvd.P.Alejandro al sopar, els Professors Srs.Arbusí i Fanlo, li van proposar que tingués a bé donar una conferència sobre les seves vivències a Mèxic pels estudiants de BUP i COU, que pel que sembla fou prou interessant i formativa.

El passat divendres 24 de novembre va tenir lloc el segon acte dedicat únicament pels Socis i Senadors (el primer fou el 24 de març, acte Fundacional dels Senadors) que va reunir totes aquelles persones que tenen en l'Associació d'Antics Alumnes una de les seves "cases", on sempre seran rebuts amb els braços ben oberts i estesos; i on l'Associació hi té un dels seus pilars bàsics de sosteniment i de futur pel seu funcionament.

Així doncs, aquest acte tenia gran part d'ésser per donar gràcies a tots els Senadors, que dies previs a la Diada dels Antics Alumnes van dur a terme les tasques que els demanàvem. I d'aquest manera es va poder veure entre els assistents de la pròpia Diada, que els Senadors estaven acompanyats pels seus amics i companys d'Escola (als quals prèviament havien trucat per tal de convocar-los a l'acte).

D'aquesta manera l'acte va tenir dos parts ben diferenciades: una part amb gran relació amb tot el que és el Col·legi, la seva història, la seva situació; i la segona part, un acte lúdic i optatiu per tal de distreure i entretenir als Senadors; és a dir, un clara intenció de formar, informar i entretenir.

El primer acte fou un estudi documental realitzat en un suport audiovisual (video) de la vida i obra de Sant Josep de Calassanç creat i dirigit pel Rvd.P.Adolfo Garcia-Duran amb la pretesa intenció de donar una visió clara, informativa i actualitzada de la gran obra d'aquest Sant, creador de l'obra Escolàpia.

El segon acte, en col·laboració de la Fundació "Les veus del Demà" (el seu President és l'antic alumne Cecilio Granada Ibern de la promoció de 1971), tingué un caire musical, amb l'actuació de dos cantants d'opera novells: Mª Carme Esteve (soprano) i Hèlios Pardell (tenor), que van interpretar obres de Mozart, Donizetti, Puc­cini, Mascagni, Cilèa i Verdi.

Calia donar les gràcies a tots aquells Senadors que van treballar per que la passada Diada de l'Antic Alumne fos qualificada de perfecte per tots els qui hi va assistir. l la Junta Directiva creu, que el que va ser perfecte, va ser la tasca voluntariosa dels Senadors que van participar a l'acte acompanyats amb els seus companys de promoció. A tots ells, moltes gràcies!

El passat dilluns dia 27 de novembre, aprofitant l'avinentesa de la Diada de Sant Josep de Calassanç, els antics alumnes de la promoció de 1970 van celebrar les seves "Promocions d'Argent", doncs feia 25 anys que havien acabat els seus estudis (aleshores el curs final era el Preuniversitari) a "Can Culapi".

L'acte va ser organitzat per un Senador, el Sr.Gabriel Gili i Cirera, que tenia molt clar que ser Senador és un compromís de treball i de representació de la seva promoció, i d'acord amb aquestes premisses, es va posar en contacte amb l'Associació per organitzar aquest Aniversari.

El primer de tot fou actualitzar les llistes; n'hi havien que figuraven en promocions que no eren la seva, n'hi havia que ni tan sols els coneixíem, n'hi havia d'altres que teníem les dades de feia 25 anys i la vida dóna moltes voltes (per tant ens retornaven la correspondència que els remetíem); vàrem lograr actualitzar les dades de la promoció fins pràcticament tenir-la perfecta.

El segon pas va ser una primera carta a tots els companys de promoció, on se'ls informava de la voluntat de realitzar l'acte de celebració dels 25 anys d'antiguitat, on hi hauria una Missa i després un sopar. També se'ls demanava omplissin una fitxa amb la pretesa intenció de presentar a tots els assistents i fomentar les relacions personals i comercials entre antics companys, on segurament la confiança serà el fonament principal d'aquest contacte personal entre ells.

El tercer pas era localitzar a antics professors, doncs un acte d'aquestes característiques no quedaria del tot sencer si no hi fóssim tots els que hi havia fa 25 anys. La localització es va lograr en col·laboració amb la Direcció de l'Escola, qui ens va facilitar direccions i telèfons de contacte, per convidar­los a sopar.

El quart pas era localitzar un lloc per realitzar el Sopar de Germanor (obviament la Santa Missa es celebrava en la Capella del Col·legi), es va escollir el Restaurant "El Trapio" per la proximitat amb l'Escola i per la cessió d'un menjador privat per fer l'àpat.

El cinquè pas, una segona carta on es convocava definitivament a tots els companys de promoció, indicant-los l'horari dels actes: la celebració de la Santa Missa concelebrada pels Rvds.PP.Jordi Farré i Salvador Freixas, per després anar a Sopar.

Potser aquesta redacció hagi avorrit per massa òbvia, però és la demostració de que realitzar un acte d'aquestes característiques només és qüestió de posar-s'hí. I ho dic perquè l'any 1996 les promocions 1946 i 1971 celebraran els 50 i 25 anys com Antics Alumnes (respectivament), o el que és el mateix, la "Promoció Daurada" i la "Promoció d'Argent".

Exhorto des d'aquí a tots els Senadors, o a Antics Alumnes que vulguin ser-ho, d'aquestes promocions, es decideixin a organitzar aquest acte. Comptaran amb tot el recolzament logístic de l'Associació; i sobretot, demostraran que ser Senador no és cap títol honorífic, sinó un càrrec de responsabilitat, coordinació i organització de la seva promoció.

Senadors de les promocions 1946 i 1971, ara és el vostre moment. Només depèn de tu!

El departament de Catequesi de l'Escola ens ha demanat si podem trobar voluntaris que vulguin formar als joves alumnes de Sarrià, tant per la Primera Comunió, com per la Confirmació. Els interessats en ser monitors de catequesi podeu trucar al telèfon 212.63.48. El membre de la Junta Directiva que coordina a aquests monitors és l'Alberto Vilardell de Virto.

Pel proper curs 1996-97, esperem que organitzar 3 tallers diferents (d'antics alumnes), que ja estan funcionant en aquests moments en l'Escola (per alumnes):

- teatre, (encapçalat i dirigit pel membre de la Junta Directiva Joan Jané i Marcet)
- música
- arqueologia.

Tots aquells interessats en efectuar la pre-inscripció truqueu al telèfon 212.63.48. Sereu informats puntualment.

Joan-Maria Raduà i Hostench
secretari de la Junta Directiva de l'Associació
promoció de 1985.

Josep Romagosa Lluch
tresorer de la Junta Directiva de l'Associació
promoció de 1985

NOTÍCIES

Ens hem fet ressò dels següents enllaços matrimonials, dels quals us en volem fer partícips:

- Entre en Joan VILARET REIG de la promoció 1979 amb la Maria Rosa Ramos.
- Entre en Jaume LIS BELLVIS de la promoció de 1983 amb la Paloma el 31 de març de 1995.
- Entre l'Alex MERCADAL FERNANDEZ de la promoció de 1983 amb la Marta el 23 de juny de 1995.
- Entre l'Ignasi CABAÑAS FAURA de la promoció de 1986 amb Maria del Tura Ferré Masferrer el dia 8 de setembre.
- Entre la Elena RILLO PERALTA de la promoció de 1984 amb Ramon Segon el 9 de setembre.
- Entre en Francesc ARDERIU GARCIA de la promoció de 1984 amb la Silvia Ballester el 16 de setembre de 1995.
- Entre en Xavi Tubert amb l'Anna Torrents el 22 de setembre.
- Entre en Joan Maria TIO LOPEZ de la promoció de 1982 amb la Carolina Trallero el 23 de setembre de 1995.
- L'enllaç matrimonial d'en Joan JANE MARCET de la promoció de 1983 i membre de la Junta Directiva d'aquesta Associació amb Lourdes Salomón Sancho el 30 de setembre de 1995.
- Entre en Jesús GOMEZ MAYORGAS de la promoció de 1979 amb Maria Soledat Fernàndez el 7 d'octubre de 1995.
- Programat entre en Josep Maria MESTRES DEL VALLE de la promoció de 1982 amb Maria Teresa Duplà el 2 de desembre (en la data de confecció d'aquesta crònica encara no s'havia celebrat).

A tots ells moltes benaurances en la nova vida que ara comencen, els desitgem la més gran de les felicitats en aquest camí que han de recòrrer plegats. I moltes gràcies al Rvd.P.Elies Ferreres que ens proporciona aquestes noves amb pulcra puntualitat.

També ens hem fet ressò de les següents defuncions:

- La mort del Reverend Pare Escolapi Joaquim Hereu aquest passat estiu, estava de Vicari a les Escoles Pies de Califòrnia (Estats Units) i era antic alumne de la promoció de 1947 o 48.
- La mort de Francisco Fermindez de Villavicencio Arévalo amb 72 anys el passat 7 de setembre de 1995, era President del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, pare de la Teresa Fermindez de Villavicencio de la promoció de 1979.
- La mort de Dionisio Vallejo Montes amb 77 anys d'edat el passat 13 de setembre de 1995, pare de l'antic alumne Dionisio Vallejo Cobo de la promoció de 1969.
- La mort del Reverend Pare Escolapi Sebastià Font "Papi Font". Fou enterrat el passat dissabte 7 d'octubre. Va pertànyer a la Comunitat Escolàpia de Sarrià, on va ser Rector en el període 1940-43, i també fou professor de la casa. En l'actualitat vivia en la Residència de Santa Eulàlia, on des d'allí podia veure el seu preuat Col·legi.

A tots els familiars els hi adrecem el nostre més sincer condol, i que sàpiguen que seran recordats especialment en la Missa que realitzarem en la Diada de l'Antic Alumne.

Si teniu cert interès en que una notícia relacionada amb vosaltres surti publicada en aquesta secció (enllaços familiars, canvis d'empresa, de vivenda, mort d'algun familiar o company nostre, etc.), només cal que ens adreceu una carta, deixeu el vostre missatge en el contestador, que amb molt de gust ho comunicarem a tothom a través d'aquesta secció.

L'Associació ha de realitzar una sèrie de compres de material d'ofimàtica. Però abans calen conseguir una sèrie de pressupostos per tal de realitzar una compra "intel·ligent", encara que sense oblidar-se de que hi han Antics Alumnes professionals d'aquest sector, que ens poden aconsellar, ens poden ajudar, i a qui poder realitzar la compra.

El material és el següent:

- Ordenador Personal Pentium 100 Mhz; HO: 1 Gb; FO: 1.44 Mb (3.50) i de 720 b (5.25); 16 Mb RAM; Streamer per Backup; tarja SVGA 1 Mb.
- Aparell de Fax (econòmic).
- Fotocopiadora (molt econòmica o de segona ma).

Adreceu les ofertes a l'Associació, c./ Immaculada 25-35, 08017 Barcelona.

COL·LABORACIONS. ANTICS ALUMNES. MOLTES GRÀCIES!

En nom de la Comunitat Escolàpia i en el meu propi, agraeixo l'afecte i la voluntat encomiables que manifestareu en honorar la Comunitat de Religiosos Escolapis, que formem la Comunitat actual.

Més encomiable encara fou el desig d'honorar en les Persones religioses actuals a tots els extraordinaris Escolapis que, al llarg dels CENT ANYS, han viscut, han ensenyat i han esmerçat la seva vida sacerdotal i educadora en aquest magnífic Col·legi de Sarrià.

Els Religiosos cridats ja per Déu a la glòria dels Sants hauran contemplat, des del cel, els actes meravellosos que s'han dut a terme durant l'any.

Els Religiosos sarrianencs, que viuen gràcies a Déu, encara que pertanyen a d'altres Comunitats, seguiren amb goig les celebracions del Centenari.

La Santa Missa celebrada a l'Església del Col·legi fou solemne i plena d'Antics Alumnes. Us vaig recordar la figura excelsa de l'Educador Escolapi segons Sant Josep de Calassanç. Donada l'escassetat d'escolapis, la figura real de l'educador calassanci és força desconeguda.

Tres dels Religiosos concelebrants foren alumnes del Col·legi de Sarrià: el Pare Darius Rumeu i els Pares Adolf i Alexandre Garcia-Duran. Un fruit preciós de la sembra vocacional d'aquells venerables Pares antics.

L'acte acadèmic fou solemne de debò. Les intervencions de les Autoritats presents posaven de relleu el mèrit dels Antics Alumnes en mantenir la flama encesa de l'amor al bressol de la Pietat i de les Lletres, que mamaren des de petits.

Els quadres magnífics oferts a la Comunitat, al Sr.Director de la Institució, al Sr.Lluís Olano, ex-President de l'Associació, com també els rams de flors a les Esposes dels esmentats senyors foren el segell d'una festa coronada amb unes peces musicals molt ben interpretades.

El sopar de germanor completà la festa. Antics Alumnes de totes les edats rivalitzaven en donar alegria a la festa i en assaborir uns plats llaminers preparats amorosament pels cuiners de la casa. Un sopar d'aquells que es recorden amb un caire de joia i de recordança entranyable.

Tots els joves i no joves que prepararen la festa mereixen un aplaudiment extraordinari, una felicitació molt carinyosa i un desig ferm de que es repeteixi cada any.

Un record entranyable per al Sr.President, en Miquel Pidevall, el qual, després d'haver preparat amb una dedicació infatigable tota la gran festa, no pogué assistir-hi, degut a una malaltia que l'obligà a ser internat al Clínic. Demanem a Déu es recuperi totalment i torni, altra vegada a la tasca que duu a terme amb tant d'èxit.

Antics Alumnes, GRÀCIES DE TOT COR! Fins a l'any vinent, si Déu ho vol.

Barcelona, 19 d'octubre de 1995.

Ramon Melé
Escolapi. Rector de la Comunitat Escolàpia.

PREMIO NÓBEL PARA DON JUAN TENORIO

Un mendigo ha entrado en el vestíbulo de un teatro de Boston en el que está a punto de empezar la función. Los acomodadores son voluntarios y se han puesto nerviosos, el policía del pelo blanco se acerca titubeante, pero el mendigo es más joven que él y podría haber problemas. Entre la gente que va entrando un hombre con piel de color bronce y paso tranquilo se acerca y pone una de sus manos grandes sobre el hombro del mendigo. Inclina la cabeza y le habla en voz baja mientras salen del teatro. Afuera acaba de llover, cruzan unas palabras y le da unos billetes al joven mendigo, que se aleja por la calle. El hombre de piel de bronce desaparece por la entrada de los artistas, llena de cables de televisión que esta tarde lluviosa van a retransmitir la función de la obra que él ha escrito. Es Derek Walcott, poeta, escritor, director y productor de teatro, pintor y Premio Nóbel de Literatura 1992.

La obra, "El burlador de Sevilla" es una recreación en el Caribe de la misma obra de Tirso de Molina (y de Zorrilla, y de Bernard-Shaw y de tantos). Don Juan puede ser un prototipo de seductor caribeño. La compañía de teatro la fundó Derek Walcott hace 35 años (Taller de Teatro de Trinidad) en Trinidad-Tobago, un pequeño país del Caribe. Inicialmente era una compañía de aficionados, pero con el impulso de este hombre ha pasado a ser una de las más conocidas en la zona, y tímidamente han iniciado giras por Inglaterra y Estados Unidos. La alegría y la espontaneidad brotan constantemente durante toda la representación: una mezcla irresistible de color, música y fuerza. Uno se cansa de los tópicos raciales de Estados Unidos, y esta compañía tiene actores de todos los tonos de piel desde el más nórdico hasta el más africano, que parecen trabajar juntos sin demasiados traumas. El vestuario recrea el barroco español, pero está hecho de hojas de palmera y telas multicolores: una combinación sorprendente y agradable. El texto y la acción son muy ágiles, con frecuentes canciones y bailes con música en directo. Los personajes y referencias son todos nombres españoles, no en vano la capital de Trinidad se llama Port of Spain. La combinación no puede ser más estimulante.

Pocos conocían a Derek Walcott antes de que recibiera el premio Nóbel, dedicado a promover el teatro en unas alejadas islas tropicales. Su historia es fascinante. Cuando otros artistas de la zona se iban a Inglaterra o Estados Unidos, el ha seguido empujando con entusiasmo a la compañía que fundó y ha conseguido lo contrario: que gentes del teatro "desarrollado" vayan a Trinidad a colaborar con él. La música que acompaña la ha compuesto Gal MacDermont, autor de un musical esencialmente americano "Hair". El director de la obra, Greg Doran, pertenece a la Royal Shakespeare Company, que desistió de montar esta obra de Walcott con actores ingleses después de ver las representaciones en Trinidad: sólo la gente de Trinidad puede tener la fuerza y el dinamismo para representar algo así. Y nada de tópicos victimistas de las tribus oprimidas: la fuerza de la obra está en que transmite toda la naturalidad de la gente que vive más cerca de la Naturaleza, la falta de complejos de los países jóvenes y pequeños.

Al acabar la función no puedo evitar entrar entre bastidores para buscar al autor. Los actores nos saludan espontáneamente, rien entre ellos, se respira el mismo ambiente de convivencia alegre que se ve en el escenario y en las fotos del programa. Parte del vestuario y utillaje multicolor está entre los focos y las cajas. Descubro a Mr.Walcott desparramado sobre un sillón bajo, con su traje de lino arrugado y una camiseta debajo. Se le ve feliz, rodeado de gente que le aprecia.

Me comenta: - He estado hace poco en España. Tenéis un país maravilloso-. Su naturalidad y su paciencia con los espectadores y curiosos que van pasando es sorprendente.

Durante dos semanas se representó "El burlador de Sevilla" y durante otras dos "El sueño en la montaña del mono". Esta segunda obra es una fábula de recuerdos y sueños de un anciano. De nuevo el vestuario y el decorado (una selva inmensa, que incluye el suelo pintado) tienen un color y una fuerza muy atractivos. El montaje de esta segunda obra es más sencillo y más textual que la anterior, basada en fábulas del Caribe y al servicio de unos de los grandes actores de la compañía, Errol Jones. Permanece en el escenario durante casi toda la obra y su figura no nos llega a cansar nunca. Vive algunas historias y cuenta otras, con gestos de viejo hechicero que no dice todo lo que sabe. El acento cerrado y las referencias étnicas sacrifican algo de la comprensión en algún momento y nos es más dificil seguir algunos pasajes de la obra. Oímos historias de una cultura lejana que sólo podemos entrever, aunque con referencias universales: ¿Cúal es tu nombre? ¿Qué es la soledad? Incluye menos números musicales que "El Burlador", y en esta ocasión se acompañan exclusivamente de percusión.

Cuantos mundos alegres y espontáneos desconocemos. Walcott queda lejos del Caribe turístico y lejos del Caribe trágico de Haiti. Queda lejos del "teatro de autor" soporífero y queda lejos de los super-musicales de millones de dólares. Seguramente sólo intenta ser él mismo, un autor culto y honesto, fiel a su tierra y a su gente pero con una vocación amplia. En su momento los periódicos dijeron que era un ejemplo de la integración cultural: hay que verlo para darse cuenta de que es así, y sin ninguna prepotencia.

Addendum. Dos antiguos alumnos de Sarrià se encontraron por la calle en Boston en el verano de 1994. Uno de ellos era el autor de este artículo, que estaba como becario de "La Caixa" en un centro de Urología; el otro era Joan Jane i Marcet, miembro de la Junta Directiva de esta Asociación, que estimuló el envío de este artículo.

José Emilio Batista-Miranda
promoción de 1981

RVD.P.JOSEP MARIA BALCELLS I XURIACH, SUPERIOR GENERAL DELS ESCOLAPIS,
UN RELIGIÓS CATALÀ QUE VA PASSAR DE PROVINCIAL A CATALUNYA
A DIRIGIR L'ORDRE SENCERA DES DE SANT PANTALEÓ (ITÀLIA)

Vaig assistir a la reunió dels Pares d'Alumnes del Col·legi, i com a nou President que sóc dels Antics Alumnes, agraeixo l'acollida que em van fer.

Us preguntareu que hi té a veure el que dic amb el títol d'aquest article. Doncs us ho explicaré.

El Sr.Francesc Xavier Farrero, en qualitat de President de la Junta de Pares d'Alumnes, ens lliurà aquell dia a cadascun dels assistents una fotocòpia d'un molt interessant reportatge fet pel diari LA VANGUARDIA publicat en data 8 d'octubre de 1995, que tracta d'una entrevista que li van fer al Superior dels Escolapis, Rvd.P.Josep Maria Balcells i Xuriach. Li feren en ocasió de les Beatificacions dels Religiosos Escolapis a Roma, l'1 d'octubre d'enguany.

I com que el món dóna moltes voltes; i com tot va rodant, tots aquells que ens interessem per les coses, les persones ... i pels diàlegs, en treiem el nostre profit.

El meu profitós diàleg el tingué no fa gaire, amb el Sr.Joan Amat -ex-President de l'Associació d'Antics Alumnes-. I perquè el fil d'aquesta roda d'abans i d'avui no es trenqui, em va fer arribar unes revistes ES (d'entre els anys 70 i 80) les quals em foren molt profitoses, doncs a l'arxiu de la meva memòria vaig associar la fotocòpia que em va donar el Sr.Farrero, amb una d'aquestes revistes. L'he buscat. L'he trobat, i vet aquí que ha arribat a les meves mans sense quasi proposar-m'ho, la biografia d'aquest religiós tan nostre que ha sabut arribar fins a Roma i obtenir un càrrec tan important del que ens hem de sentir orgullosos.

Ara fa 14 anys, el Sr.Xavier Angerri i Teixidó entrevistà per la revista ES el nostre escolapi, quan era el Provincial de l'Escola Pia de Catalunya; i en reproduiré alguns paràgrafs, permetent-me d'exposar el perfil humà, religiós i professional del Pare Balcells.

Va néixer el 30 de desembre de 1935 a Vilagrassa (Plana d'Urgell) i se sent escolapi de tota la vida. Va entrar a Alella l'any 1949 i després cursà estudis a Alella, Iratxe i Albelda; sacerdot al 1958. Va viure 9 anys al Col·legi de Diputació, fent de tot; llicenciat en Filologia Romànica, consiliari d'Escoltisme, vivint la Pedagogia a través dels professors, dels nois i de les seves famílies. Rector a Sabadell, Assistent Provincial de Pedagogia, vinculat als afers de la FERE, co-fundador de l'Escola de Pares i del SEDEP (Secretariat Escolapi de Pedagogia); i Provincial de l'Escola Pia de Catalunya. És des de 1985 Superior General dels Escolapis, l'Ordre fundada per Sant Josep de Calassanç.

Segueixo llegint l'entrevista que li fa el Sr.Angerri, i quedo gratament sorprès, doncs, encara que els anys han passat, hi ha coses que no canvien, sempre són vigents. Les respostes del religiós són les d'abans, i també les d'ara. I com una premonició, en un dels paràgrafs diu així:

- Xavier Angerri: Com veu el futur del ensenyament al nostre pais?
- Pare Balcells: Les lluites més fortes encara han d'esclatar. No serà un bany de roses, li ben asseguro. Per l'ensenyament aquí, al nostre país tindrà futur, amb la mesura que ofereixi qualitat. S'ha de creure amb un bon tipus d'escola oberta d'idees que tot just apunten ( .. ).
- Miquel Pidevall: I jo dic ja han apuntat, doncs ja les tenim aquí.
- X. A.: Quin seria per a Vostè l'educador exem­plar?
- P.B.: L'educador, i punt, serà l'home que se sent vivament persona, que trobi progressivament el sentit i la gràcia del propi viure. I que per vocació sàpiga encomanar vida als alumnes. Només li agrairia talla humana que fos tot un home, sensitiu, esperançat, lliure, obert, captador, sincer. Empàtic, que sàpiga entrar en els alumnes i que respectuosament hi deixi humanitat, i esperi que neixin tardanes collites... M'he excedit? només volia dir un home amb viva vocació d'humanitat.
- M.P.: Fantàstic, la idea calassància es desborda en aquest saber expressar-se... Doncs també diu en altres paràgrafs que desitjaria més riquesa humana i col·lectiva pel futur.
- X.A.: Es Vostè optimista?
- P.B.: Sóc un "empedernit" seguidor de la vida. No encerto mai catorze resultats, però mai no deixo de fer travesses seguint de prop els colors de la vida. Visc il·lusionat damunt l'esperança cada dia i a voltes em deixo subornar en l'optimisme. Ja me n'adono, però no hi puc fer res més.
- M.P.: Jo segueixo dient, que tots aquells que som addictes a l'Escola Pia, quan ens retrobem ja en un acte, una reunió, o en un Centenari... tenim molt en comú, doncs per l'atzar, la fotocòpia que arribà a les meves mans del President de l'Associació de Pares d'Alumnes, he pogut coordinar aquest humil article sobre el Reverend Pare Josep Maria Balcells, que es mereixeria, per la seva vàlua molt més bona ploma, Però, tots sabeu que l'intenció és bona.

Miquel Pidevall i Borrell
President de la Junta Directiva de l'Associació
promoció de 1981

CARTA DE COMIAT A TOTS ELS ANTICS ALUMNES

Han passat ja uns quants anys des de que el Pare Adolfo em va proposar de ser el nou President de la nostra Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Pia de Sarrià, i que jo vaig acceptar, amb l'il·lusió de poder fer un servei a dita Associació i a l'Escola Pia, en general.

Sempre he pensat que valia la pena que cadascun de nosaltres, dintre les seves possibilitats, aportés el seu gra de sorra, la seva col·laboració, per mantenir viu l'esperit de Sant Josep de Calassanç, mitjançant la convivència i l'amistat entre tots aquells que un dia vàrem compartir tantes hores d'escola, inquietuts i projectes.

Ara, els joves han pres el relleu, amb en Miquel Pidevall al capdavant com a President, i tot un equip ple d'entusiasme. Tinc la seguretat de que comencem una etapa que serà molt positiva.

Jo m'acomiado de tots vosaltres com a President, però no com a membre actiu de l'Associació d'Antics Alumnes, a la que sempre estaré vinculat.

No us dic adéu, sinó fins a sempre!

Lluís Antoni de Olano Rifé
membre de la Junta Directiva de l'Associació
promoció de 1963